Seguint les darreres tendències, que altres països han adoptat, el recent elegit govern Socialdemòcrata japonès liderat pel nostre primer ministre, Yukio Hatoyama, ha decidit canviar el nom de la capital del país, Tòquio i tornar a l'antic nom, Edo, abans que els americans imposessin el canvi. Ciutats com Pequin ara coneguda per Beijing o Bombai anomenada ara Mumbai, són els exemples que han inspirat el nou govern al canvi. Moltes eren les veus que feia temps que ho demanaven, però la conjuntura política no havia estat mai propicia, primer perquè els diferents governs conservadors no volien aquest canvi i perquè no trobaven cap president Nord-americà que estigués obert al diàleg. Els darrers canvis en la política mundial, primer amb l'elecció de Barack Obama i desprès amb l'arribada al poder, per primer cop al Japó, del partit progressista DPJ ( Democratic Party of Japan ) han ajudat a aquesta entesa. Així doncs a partir del primer de gener de 2010 Tòquio tornarà a anomenar-se Edo. El canvi va ser degut a la caiguda del Shogunat ( el govern del General ) i amb la Restauració de Meiji el 1866. Amb el retorn als poders polítics a l'emperador i el trasllat de la cort de Kyoto a Edo, es posava fi a més de 200 anys d'aïllament del país. El nou emperador seduït per la idea de modernitzar el país va permetre l'entrada d'estrangers, hi va ajudar a crear un estat a la imatge dels estats occidentals. El detonant d'aquest canvi polític tan radical va ser l'arribada del comodor Nord-americà Matthew C. Perry l'any 1852 i els seus vaixells de vapor coneguts al Japó com els "Vaixells Negres". Amb l'arribada dels americans, els japonesos van témer que patirien la mateixa sort que els seus veïns, i serien també colonitzats. Els estats occidentals disposaven d'una tecnologia militar fins ara mai vista al País del Sol Naixent i hagués estat fàcil envair el país com ho havien fet a la Xina o l'Índia. L'emperador, doncs, els va obrir les portes en comptes d'enfrontar-se a una maquinària de guerra que no podia vèncer, i així va permetre el comerç a l'interior del país. Els primers occidentals van instal·lar-se a Yokohama a prop d'Edo, en un principi els estava prohibida l'entrada a la ciutat que els locals anomenaven Tòquio ( capital de l'est ) per diferenciar-la de Kyoto ( la gran capital i cort de l'emperador fins aleshores ). Així van començar les confusions, en part per la poca traça dels americans a pronunciar el nom de la ciutat d'Edo, ho feien erròniament i pronunciaven "Yedo", o "Ido", de fet encara pronunciem malament "En", la moneda perquè diem "Yen". "Yedo" en japonès vol dir "femer", i és clar, cada cop que els americans es referien a la capital algun local es sentia ofès i començaven les batusses, cansats d'aquesta situació i com a exemple de la poca sensibilitat que els occidentals tenim envers altres cultures, van batejar la ciutat com a Tòquio, que els era més fàcil de pronunciar. La influència americana va ser tan forta que el Japó modern va adoptar el nom amb una increïble facilitat, sobretot desprès que els americans ajudessin al Japó econòmicament a vèncer a Rússia en el primer gran enfrontament entre l'Imperi i un estat occidental. Durant la Segona Guerra mundial es va tornar a canviar el nom a Edo tot i que els occidentals van continuar anomenant-la Tòquio. Amb l'arribada de l'exèrcit d'ocupació del General McArthur, es va tornar a imposar el nom occidental i fins hi tot es van intentar prohibir els Kanji igual que havien fer els francesos al Vietnam. El problema va ser l'idioma japonès, molt pobre en fonemes, el textos en japonès escrits en alfabet només causaven confusió i desordre en un país enfonsat i caòtic. McArthur va renunciar a imposar l'alfabet però va instal·lar bases militars per tot el país i la obligació de retolar també en anglès tots els senyals de tràfic ( per que els tancs no es perdessin cercant una adreça ). La relació Japó-America ha estat molt forta, i ambdós estats han liderat l'economia mundial des d'aleshores. Tanmateix els temps han canviat i ara torna a ser el moment perquè Japó recuperi la seva dignitat perduda, no trigaran gaire els americans a abandonar les bases militars, començant per Okinawa, i amb el canvi de nom de la capital, s'assoleix una reivindicació nacional molt antiga. El president del govern Metropolità, Shintaro Ishihara, ja ha expressat la seva satisfacció i ha declarat que el primer que farà serà presentar una nova candidatura olímpica sota el nom de EDO 2020.
A la primera imatge es veia Shintaro Ishihara, President del Govern Metropolità, proclamant el canvi de nom en una roda de premsa especial.Al damunt podem veure el nou rètol de l'antiga línia de metro, Tokyo Line, ara canviat pel de Gran Edo, o "Oedo" en japonès.
Fanàtics celebrant el canvi de nom tots lluent el color de la nova bandera de la ciutat, el lila.
I com no, la nova mascota de la ciutat al mirador que hi ha situat al les torres de l'edifici del Govern Metropolità, la mascota es dirà Edokun, m'han dit que és una "e". Nota publicada el 3 de gener de 2010.
Aquest post era una broma del 28 del Dia dels Sant Innocents. Tanmateix no tot el que dic es mentida. De fet només m'he inventat que ara es torni al nom antic i que els americans van imposar el canvi, la resta és cert.
La veritat és que Perry va influir en en canvi de regim al Japó.
Que el canvi de nom d'Edo a Tòquio es va produir quan la cort de l'Emperador es va traslladar de la ciutat de Kyoto a Edo convertint aquesta última en capital, tot i que, de fet Edo ja era la ciutat més gran i poderosa del Japó.
Els americans van tenir problemes en pronunciar el nom de la ciutat i en feien la transcripció a l'alfabet com a Yedo, igual que Yen que els japonesos pronuncien "en".
Que van ajudar a vèncer a Rússia.
McArthur va voler obligar als japonesos a adoptar l'alfabet, i va fracassar.
Oedo ( Gran Edo ) és un barri de Tòquio i Tòquio, de fet només és el nom d'una estació de tren, ja que no hi cap part física de la ciutat que es digui Tòquio, en canvi Shijuki, Shibuya o Shinagawa sí són ciutats de Tòquio.
