divendres, de maig 14, 2010

Escales mecàniques i iaies...

L'altre dia era en uns grans magatzems amb el meu fillet de dos mesos, la Shikibu que ja té quatre anys, i l'Aya, anàvem carregats de coses que havíem comprat per dinar. Feien cua per pujar a l'ascensor ja que amb el cotxet no podem baixar les les escales mecàniques. Els magatzems de la meva ciutat no són grans com el Corte Inglés de la Placa Catalunya ( BCN ), més aviat són de la mida de Can Jorba, al Portal de l'Àngel ( BCN ). I malgrat que tenen un parell de jocs d'escales mecàniques només hi un ascensor per pujar les 6 plantes de l'edifici.
Les escales mecàniques són just a tocar de l'ascensor, malgrat això, sempre hi ha una pila de iaies esperant l'ascensor tot que només pugin un pis.
L'altre dia quan anàvem a pujar, dues iaies ens van passar al davant, van pujar tan ràpid que la gent que baixava encara no havia sortit, sense fer cua ni res! Ni l'Aya ni la nena van poder pujar amb mi a l'ascensor. Si mai visiteu el meu país ja cal que anéu en compte amb les iaies i els iaios són molt mal educats, ningú els diu res, per cultura, però de vegades me'ls menjaria!

La imatge que il·lustra aquest post és veritat, ho he vist millers de vegades al metro de Tòquio, i és que sembla que al japonesos els va mandra caminar o pujar escales ( desprès fan trekking el cap de setmana ). Potser per això viuen tants anys.

3 comentaris:

Carquinyol ha dit...

aquí això de les escales no passa (almenys al mateix nivell que sembla passar per allà), ara bé, les iaies i els iaios es comporten igual !! (al metro a vegades fa por morir trapitjat per una estampida de iaios a la recerca de seients!!)

vullunfestuc ha dit...

Home Carquinyol, jo ho he vist a més d'una parada això de les escales: a Diagonal, a Avinguda Tibidabo, etc...

Pel que fa a les iaies, algú un dia em va dir que la gent gran sempre té pressa perquè veu el final aprop i no vol perdre el temps fent cua. Intento pensar això cada vegada que m'enfado quan es colen!

tobuushi ha dit...

Sou el que no hi ha!
Al Japó no hi res més perillós que les iaies en estampida.
El meu sogre encara riu d'una vegada en que una iaia se'm va adelantar per anar a rapinyar pa del buffet lliure d'un hotel. Sempba ser que corria molt, jo només vaig poder veure un flaix de llum, i on abans hi havia una cistella plena de pa només hi quedaven quatre molles.