divendres, de gener 28, 2011

27 de Gener una data, moltes històries

Quan jo era petit vivia al carrer 27 de Enero de Badalona, que coincidia amb el traçat de la Nacional II, el nom del carrer commemorava "L'alliberament" de la ciutat per les tropes franquistes.
Durant la Transició el carrer va passar breument a dir-se 27 de Gener, per acabar tenint el nom que duu ara, Francesc Macià.
L'àvia odiava aquell nom i tot el que representava, i m'ensenyava amb orgull antics rebuts de la llum que anaven adreçats al nom antic del carrer, el carrer Raval.
A casa vam estar contents quan es va canviar el nom del carrer, pel de Francesc Macià, era un nom molt millor, l'àvia creia que mai tornaria a veure el nom de l'antic president en un carrer.
Per a mi 27 de gener era un nom lleig, una data fatídica, m'imaginava els tancs franquistes desfilant pel meu carrer i l'àvia amagada darrere els "visillos" observant els soldats que tanta por li feien. Per un temps l'exèrcit va ocupar la nostra casa, uns soldats moros dels regulars d'Àfrica es van instal·lar al replà de l'escala a vendre dàtils i fruits secs. Aquesta és una història que no m'ha quedat gens clara de com va acabar, només sé que a l'àvia li feien molta por.

Per ironies del destí mentre que el 27 de gener era recordat a Badalona com el dia en que va començar el malson de la dictadura, un 27 de gener de 1945 les tropes soviètiques alliberaven Auschwitz, l'infern a la terra, la prova que com el gènere humà pot arribar a ser cruel amb ell mateix.
27 és recordat arreu del món com el dia de la fi del malson d'Auschwitz, i és el dia en que es recorden les víctimes de l'Holocaust. Així es va fer ahir també a Barcelona, amb renovada esperança i amb nous lligams d'amistat entre el govern de Catalunya i els seus ciutadans jueus.  El 27 de gener ens recorda que els qui pateixen són sempre els mateixos, la gent normal i corrent, les àvies que recorden desfilades d'exèrcits triomfants amagades darrere les cortines.

2 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Tantes coses per recordar i tan poques ganes que tenen alguns de recordar-les...

tobuushi ha dit...

Bé, per això hi som nosaltres, per anar fent el corcó.