dilluns, de maig 26, 2014

Undokai, míting atletic a l'escola

El dissabte passat vam anar al míting atlètic de l'escola de la Shikibu, m'agrada molt anar a aquest tipus de festes, és com entrar en un episodi d'Anime, sempre penso que en un moment o altre algun mostre apareixerà al gimnàs i unes nenes vestides de marineres fantàstiques s'hi enfrontaran.
La realitat però és que les nenes fantàstiques no apareixen però la canalla s'esforça molt sota un sol que desfeia les pedres.

Com sempre que hi ha alguna festa al les escoles, hi ha una gernació de pares i avis que esperen agafar un bon lloc des de bon matí.

 Amb la omnipresent bandera japonesa.

 El jurament "olímpic"...

 Una mica de gimnàs, per esclafar motors.

Ready, steady...go! Aquest és "ikemen-sensei", el profe de la Shikibu altrament conegut com el profe guapo(^_^)

 El nou grup "Parchís", els qui tenim una edat ja sabeu de què parlo, oi?

 No badis Shi-chan!

 L'Aya m'ha intentat convèncer que la directora de l'escola no és una bruixa de Hogwarts, jo no ho tinc clar, crec que té l'escombra tancada al despatx.

 Moments abans de la cursa, és tasta la tensió a l'ambient. 

 L'Aya és una "poli" de la PTA, i ho tenia tot sota control.

 Esperant el seu torn a la banqueta.

 Hi ha pares molt ben preparats.

 Els "ototo" i les "imoto" ( germanets i germanetes petites ) també van tenir el seu moment.

 Amistat...

 Diuen que per fer aquestes pilotes van a buscar el material a les seus del PP valencià...

Si us fixeu hi ha moltes fotos amb els nens amb la gorra vermella, és que la Shikibu era de l'equip dels vermells, a les competicions d'escola hi ha dos equips els vermells contra els blancs.

 やったね!やったね!"yattane! yattane!" vol dir; que bé ho hem fet!

 M'encanten aquestes cares d'esforç, "ganbatte!"

 La Shikibu es pixa de riure mentre el seu company cau de cul sense poder aguantar el riure. 

 Els blacs i el vermells i les motxilles multicolor.

 Aquestes banderes volen dir l'ordre d'arribada a la meta. 

 Alguns les prefereixen grans (^_^)

 Trenca-l'olla.


Els vermells increpant als blancs, després ho fan els altres, diuen conses com: guanyarem! No teniu res a fer! Som els millors...

 Hi ha pares que aprofiten per fer una becaineta.

 Només una nena bufona.

 Un reporter amateur...

També es barreja música i dansa tradicional japonesa amb música J-Pop, aquesta és una actuació de música japonesa.

 Encara els falta molt per fer castells com déu mana...

 I sardanes...

A la fi el capità recull la copa, per cert, el blancs van guanyar, era una premodició?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

repeteixo altre cop, perquè això només passa a Japó? Perquè aquí l'únic que fem pels nens i apuntar-los a futbols els normals, i a basquet com a molt i els deixem que facin la seva?

Anònim ha dit...

Molt maca la samarreta de la teva dona

maria ha dit...

Em recorda una mica els capítols d'en Shin-chan.
Per cert, sí sí^-^molt maca la camiseta de l'Aya.

Unknown ha dit...

Que xulo!! Jo proposaré fer una festa així quan trobi feina de mestra, però me dona a mi que els pares espanyols no hi col·laboraran tant com els japonesos.

Mar

tobuushi ha dit...

pons007
Sí no? És molt xulo.

Anomim i maria
;)
Shin-chan és molt real!

Mar Blonde
Bona sort, segur que les associacions de pares t'ajudaran molt.