dijous, d’octubre 01, 2015

Coses que em fan plorar

Aquest text l'he extret de la presentació d'unes conferències que organitza el DiploCat a Berlín. En motiu del 75è aniversari de la Mort de Walter Benjamin i Lluís Companys.

"El 1933 l’intel·lectual jueu alemany Walter Benjamin va fugir d’Alemanya i es va exiliar a París, d’on va haver d’escapar quan la capital francesa fou ocupada pels nazis. El 27 de setembre de 1940, a Portbou, després d’una llarga lluita contra el feixisme, Walter Benjamin es va treure la vida en assabentar-se que el Govern franquista l’anava a deportar i tornar a mans dels nazis. El 13 d’agost de 1940, el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, que estava vivint a l’exili a França, fou arrestat per la Wehrmacht i extraditat a l’Espanya franquista. Va ser sentenciat a mort pel règim feixista i executat a Barcelona el 15 d’octubre."

Anit mateix en parlàvem, de Walter Benjamin, al sopar de fundadors del Casal Català. Walter Benjamin era de lectura obligada a la Facultat de Belles Arts de Barcelona.  Encara dec tenir, en un magatzem de Manresa, el seu llibre, Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit (L'obra d'art en l'era de la reproductibilitat tècnica, 1936 ). En ell Benjamin analitzava moltes questions sobre el valor de l'original o la còpia reproduida d'una obra d'art, imagineu! I això que encara no coneixia l'art digital, m'agradaria rellegir-lo, de fet m'agradaria saber què en pensaria de les obres que no existeigen físicament fora del món virtual de la pantalla de l'ordinador. Tanmateix, malgrat haver llegit Benjamin, desconeixia detalls de la seva vida, fins que vaig veure el programa "El Foraster" de TV3 i el presentador visitava el monument a Walter Benjamin que hi ha Portbou allí on es va llevar la vida. Va ser un moment molt emotiu del programa. 
Walter Benjamin tenia tots els números de la fira per acabar malament, era jueu, homosexual, i a més lliure pensador. 

A l'Espanya de Franco això tampoc era cap benefici. Tanmateix encara hi ha països al món on aquests tres "pecats" encara són penats amb penes de presó, tortures o mort. Un d'ells és el Marroc on uns nois aniran a la presó per fer-se un petó. Marroc, el seu rei és molt amic del rei del país veí, aquest rei té ministres, que si poguessin, posarien els homosexuals a la presó en sortir de missa. Curiosament al Marroc tampoc deixen fer referèndums d'autodeterminació. 

Un altre tragèdia que va passar el 1940 va ser el segrest i assassinat del president de la Generalitat, Lluís Companys. 
El president de la Generalitat va ser jutjat per un tribunal totalment parcial composat per persones a qui el mateix Companys havia salvat la vida anys abans en commutar les penes de mort. Malgrat tot aquesta gent el va condemnar a mort. 

L'assassinat va tenir lloc el 15 d'octubre. L'any 2015, 75 anys després de la mort de Companys un altre president de la Generalitat seurà davant un jutge parcial, condicionat des del govern central, que saltant-se la poca ètica que li podia quedar, es va carregar descaradament la Separació de Poders, per enrederir la data de la vista oral per després de les eleccions al Parlament de Catalunya. 
El delicte del president Mas, posar les urnes el 9 de novembre de 2014 perquè la gent pogués expressar la seva voluntat. 
Mas no és Companys, però el govern espanyol cada com s'assembla més a aquell que volia entregar Walter Benjamin als nazis i va afusellar al president de la Generalitat només per revenja amb el cor ple de rancúnia.