El cap de setmana passat vaig tenir el luxe d'organitzar la Festa del Casal Català de Tòquio amb l'ajuda del xef Josep Barahona que es va encarregar del local i el menú.
A la imatge, en Marc Esteve, un dels membres fundadors, en el moment del discurs de inauguració en el que va reflexionar sobre la situació dels refugiats.
Jo, en el meu discurs vaig voler explicar a través de les paraules de Joserp Maria de Sagarra, quin és el sentiment dels qui hem hagut d'avandonar la nostra terra per buscar noves oportunitats.
El menú barrejava sabors catalans i japonesos, amb bunyols de bacallà, o tempura de gamba, escalivada, truita amb nap ratllat, o karage ( pollastre arrevossat ).
Abans de fer cagar el Tió la canalla va poder pintar o fer altres manualitats, mentre els grans es retrobaven amb els amics.
L'Oriol, el ganapia de vermell, ens va deixar el seu Tió.
Jordi ( a l'esquerra ), xef de la Fonda Sant Jordi, es va posar a l'altra banda de l'auca i per fer de comensal en comptes de cuiner.
Un cop el cava va haver corregut, vam tenir el coratge de cantar unes quantes nadales.
Amb en Jordi i en Gerard!
Bé, nosaltres ens ho vam passar d'allò més, esperem que vosaltres també gaudireu de les vostres festes, ja veieu que els catalans al Japó mantenim viva la flama de les nostes tredicions!
Bones Festes!
3 comentaris:
Que emocionant Isaac, poder ajuntar-se amb gent amb sentiments comuns i tant lluny de casa. Aquestes trobades que feu em semblen genials així la mainada va aprenent les costums catalanes. Felicitats per la iniciativa. BONES FESTES.
Quina bonica i emotiva la cerimònia!
En un altre àmbit de coses, què et sembla?
http://dolcacatalunya.com/2016/03/30/conmocio-a-la-generalitat-per-una-foto-de-1963
Doncs que negar la persecució del català durant el francisme és com negar la Xoà.
Tinc prou edat per haver-ho viscut en pròpia pell. I encara passa.
Aquedt de Dolça Catalunya són uns intoxicadors amb "amistats" ultradretanes, no els facis massa cas.
Publica un comentari a l'entrada