dimarts, d’octubre 10, 2017

Concert de Txarango a Tòquio

Anit els catalans residents a Tòquio van tenir un regal molt especial. Vam poder assistir a un concert èpic dels Txatango en una sala no gaire més gran que el menjador de casa vostra. Veure un concert amb aquesta proximitat és un privilegi que no s'oblida.
La Sala Lush, és una petita cova de música compromesa amb canviar el món.
Grups de música d'arreu venen a explicar les seves lluites socials o nacionals. Anit doncs es van trobar amb l'escenari més confortable possible de la capital japonesa.
Allí ens vam aplegar catalans desitjosos de tastar els sons de la nostra terra i gaudir com nens durant una bona estona ( i jo que no sóc tant nen avui tinc tiretes i son )

Els Txarango van ser els darrers, i la seva actuació va començar a les 22h però els concert anava a tot drap des de les 18h.












Abans i després de l'actuació vam poder compartir unes paraules amb la colla dels Txarango, una gent súper trempada i tan ben parida com la seva música.


dissabte, de setembre 16, 2017

dimarts, de setembre 05, 2017

La DIADA a Tòquio

Us convidem a celebrar la Diada amb els amics del Casal Català Tokyo. Com que sovint plou durant aquesta època de l’any, enguany ens trobarem en un lloc tancat, al Living Room Café & Dining a Shibuya, un lloc ample on es pot dinar o fer un mos, com volgueu.

dijous, de juny 08, 2017

La Golden Week, la setmana daurada 2/2

Fa poc us parlava de la muntanya que vam pujar, doncs quan vam arribar al càmping ja era de nit, al Japó es fa de nit ben d'hora, així que a les 9 del vespre vam a les forques sopar després d'encendre foc de carbó per primera vegada a la vida, almenys jo que sóc molt de ciutat i de vitro-ceràmica.
L'endemà al matí el nostre "campament" tenia aquest aspecte.

I la Shikibu aquest abans d'esmorzar. 

Com veieu per la roba, al maig, al Japó encara fa fred. 

El meu "senpai", que per cert, es diu Yasunori, explicava facècies a la seva petita audiència. 

El Mirò va caure a la muntanya i es va fer una mica de mal, com es pot veure a les senyal de la cara, es va espantar molt, però no va passar de l'ensurt.

Dues ments diabòliques planejant la tortura que ens farien havent esmorzat.

Mentre la canalla gaudia de l'hamaca. 

Això senyors i senyores es diu Utsukushigahara, i realment va ser una passejada molt agradable. Va ser com viatjar a Escòcia.


Tot i que les primeres imatges semblin post-soviètiques...

camions oruga, abandonats...

"Cims borrascosos" Wuthering Heights, la boira la boira s'acostava als erms i el paisatge desoŀla ens evocaba la noveŀla d'Emily Bronte.

Un campanar de pedra en mir dels erms, una imatge molt poc japonsesa. 


Una carona amable per aminar-nos. 

La veritat és que va la llum que ens va regalar el cel gris va fer que la passejada fos més interessant que si ens hagués fet un dia clar.

A més érem sols!!!

Que us entreneu per fer sonar l'Honorata?










Una imatge tipus "Zelda Breath of the Wild" especialment dedicada als "otakus".

Miró "el Valent" enfrontant-se als trols que sorgien pel camí. 






Aquesta silueta és la de l'hotel amb voliem dinar, però on només tenien magdalenes, que aquí són muffins encara que semblin magdalenes.


Ah! I també pancakes amb mèl!


Feia mot de vent!

Un moment en que es podia veure l'hotel.

I fins aquí les imatges de les "vacances" que sempre són un pal, oi?