dijous, de juny 08, 2017

La Golden Week, la setmana daurada 2/2

Fa poc us parlava de la muntanya que vam pujar, doncs quan vam arribar al càmping ja era de nit, al Japó es fa de nit ben d'hora, així que a les 9 del vespre vam a les forques sopar després d'encendre foc de carbó per primera vegada a la vida, almenys jo que sóc molt de ciutat i de vitro-ceràmica.
L'endemà al matí el nostre "campament" tenia aquest aspecte.

I la Shikibu aquest abans d'esmorzar. 

Com veieu per la roba, al maig, al Japó encara fa fred. 

El meu "senpai", que per cert, es diu Yasunori, explicava facècies a la seva petita audiència. 

El Mirò va caure a la muntanya i es va fer una mica de mal, com es pot veure a les senyal de la cara, es va espantar molt, però no va passar de l'ensurt.

Dues ments diabòliques planejant la tortura que ens farien havent esmorzat.

Mentre la canalla gaudia de l'hamaca. 

Això senyors i senyores es diu Utsukushigahara, i realment va ser una passejada molt agradable. Va ser com viatjar a Escòcia.


Tot i que les primeres imatges semblin post-soviètiques...

camions oruga, abandonats...

"Cims borrascosos" Wuthering Heights, la boira la boira s'acostava als erms i el paisatge desoŀla ens evocaba la noveŀla d'Emily Bronte.

Un campanar de pedra en mir dels erms, una imatge molt poc japonsesa. 


Una carona amable per aminar-nos. 

La veritat és que va la llum que ens va regalar el cel gris va fer que la passejada fos més interessant que si ens hagués fet un dia clar.

A més érem sols!!!

Que us entreneu per fer sonar l'Honorata?










Una imatge tipus "Zelda Breath of the Wild" especialment dedicada als "otakus".

Miró "el Valent" enfrontant-se als trols que sorgien pel camí. 






Aquesta silueta és la de l'hotel amb voliem dinar, però on només tenien magdalenes, que aquí són muffins encara que semblin magdalenes.


Ah! I també pancakes amb mèl!


Feia mot de vent!

Un moment en que es podia veure l'hotel.

I fins aquí les imatges de les "vacances" que sempre són un pal, oi?

1 comentari:

pons007 ha dit...

M’encanta veure fotos de vacances dels altres especialment quan encara hem queda tant per agafar les meves...